El filòleg Carles Alcoy recomana llegir ...

• Indro Montanelli. Història de Roma. La història de Roma escrita en forma d'article periodístic.
• Bernardo Atxaga. Set cases a França. Sobre el colonialisme belga al Congo.
• Mark Twain. La Bíblia según Mark Twain. Sobre la creació del món.
• Julian Barnes. El Loro de Flaubert.
• Julian Barnes. Una Historia del mundo en diez capítulos y medio.
• Mijail Bulgakov. El Mestre i Margarida.
• Jaroslav Hasek. Las Aventuras del valeroso soldado Schwejk.
• Jean-Claude Carrière. El Círculo de los mentirosos: cuentos filosóficos del mundo entero. Contes sobre la saviesa aparent.
• Julio Cortázar. Historias de cronopios y de famas. Edició de 2009 que inclou tres textos inèdits.
• Jesús Tusón. Això és (i no és) allò: la invasió de la metàfora? Sobre la metàfora. Els cinc primers capítols són molt entenedors i contenen força exemples. Els últims són més pesats. Aquesta obra desmenteix el mite de la literatura encimbellada.
• Wislawa Symborska. Vista com un gra de sorra. Poeta i assagista polonesa, Premi Nobel de Literatura 1996.
• Jaime Gil de Biedma. Las Personas del Verbo. Especialment el poema Pandémica y Celeste.
• Quint Tul·li Ciceró. Manual per a unes eleccions. L’autor, un germà militar de Marc Tul·li Ciceró, explica què s’ha de fer per guanyar unes eleccions.
  

Comiat amb regust de llimona

El passat 18 de juny va tenir lloc la darrera sessió del club Històries Compartides de la temporada 2008-2009. Vàrem comentar el llibre de Sergi Pàmies Si menges una llimona sense fer ganyotes.
En aquesta ocasió ens va acompanyar el filòleg Carles Alcoy, que ja va compartir amb nosaltres altres tertúlies durant el 2008. Sempre és un plaer comptar amb la seva presència perquè, de forma molt amena, enriqueix la trobada amb comentaris literaris molt pertinents.
Vàrem començar la sessió fent un experiment. Volíem comprobar si erem capaços de menjar una llimona (en aquest cas, només un tall) sense fer ganyotes. Es pot dir que, en general, ho vàrem aconseguir. I tots vàrem quedar prou satisfets perquè, com diu del darrer conte del recull, si menges una llimona sense fer ganyotes s'acompliran els teus desitjos.

Superada la prova, en Carles va repassar la tradició narrativa catalana centrada en els contes, fent especial menció de l'obra de Pere Calders. Ens va explicar, amb molta gràcia, els seus contes Invasió subtil i Feblesa de caràcter.
Va parlar també de l'obra de Quim Monzó i ens va delectar amb l'explicació del seu conte Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, abans d'endinsar-se en la trajectòria literària de Sergi Pàmies.
Els contes de Calders, Monzó i Pàmies tenen en comú que parteixen d'allò que és quotidià per esdevenir vers allò que és fantàstic.
En Carles ens va fer veure que alguns contes de Pàmies recorden d'altres de Cortàzar. Per exemple, el conte Com dues gotes d'aigua fa pensar en Aplastamiento de gotas de Julio Cortàzar. L'argentí escriu d'una manera més intel·lectual i il·lògica, mentre el català ho fa d'una forma més lògica i irònica.

Entre tots vàrem opinar sobre els vint contes que componen aquest recull (Sang de la nostra sang, El Pou, El Joc, El Desenllaç ...) i en vàrem destacar alguns com ara La Nostra guerra. Al començament del conte, l'autor declara la seva voluntat d'asèpsia en parlar d'una cruenta batalla (constricció inicial). A mig conte, dubta de la contenció que s'ha proposat abans. Al final, se'n fum de la constricció, s'implica personalment (amb reiterades referències al pare) i acaba amb una frase molt gràfica: Quina merda, quina gran merda. Aquest conte ens va recordar la literatura oulipista, caracteritzada per l'ús de tècniques d'escriptura limitada, que vàrem tastar l'any passat amb la lectura de la novel·la de Raymond Queneau Zazie al metro.

Uns varen trobar els contes divertits, d'altres depriments, d'altres irònics. En general, però, tots vàrem coincidir que són com la llimona: alegres i refrescants, d'una banda; àcids i rugosos, d'altra. I, en qualsevol cas, ben sucosos.
Finalitzada la temporada 2008-2009, a la biblioteca ja estem treballant en la preparació de la propera. Gràcies a tots els membres d'Històries Compartides per la vostra fidelitat, el vostre entusiasme i els vostres suggeriments de lectures i a Carles Alcoy per compartir amb nosaltres algunes tertúlies. Bon estiu a tots!